... Un dia, quan estàvem al peu de la paret i el cel era d'aquell blau de nit que encara no esborra les coses, van encendre els fanals i vaig veure que l'arbre que teníem al damunt era una mimosa.Començava a florir i tot el temps de la florida va ser molt bonica: era una mimosa de les bones, de les de poca fulla de color de cendra i molta boleta petita, i cada branca semblava un núvol groc. Perquè hi ha les que tenen la fulla dura i la flor llarga com un cuc, i més fulla que flor. Amb la claror del fanal les branques de la mimosa va semblar que sortissin d'un cel...
Merce Rododera.
Armie, mi mejor amigo...
